19 marzo 2024
Inicio > Número 12 > Critèria: l’espai web de correcció de l’Institut d’Estudis Catalans (CA/ES)

Critèria: l’espai web de correcció de l’Institut d’Estudis Catalans (CA/ES)

El 3 de juliol de 2014 l’Institut d’Estudis Catalans (l’institut de les ciències i les humanitats i acadèmia de la llengua catalana) va obrir al públic l’espai web de correcció i traducció Critèria, que té l’objectiu de facilitar les tasques de redacció, traducció i correcció dels membres, els treballadors i els col·laboradors externs d’aquesta institució, i també la voluntat que la lectura i la consulta del centenar de documents que conté serveixin per a ajudar a homogeneïtzar i a millorar, des del punt de vista lingüístic i tipogràfic, els textos de caire formal que hom redacta o edita en general. L’article present vol posar a l’abast de tots els correctors i traductors d’Asetrad aquesta potent eina professional en línia.

Actualment, els bons treballs de traducció i de correcció de textos són tan exigents des del punt de vista lingüístic i tipogràfic que els coneixements dels professionals que exerceixen aquestes professions s’han d’anar actualitzant i millorant constantment a partir de les fonts de referència i de la producció normativa de les institucions lingüístiques de referència. Pel que fa a la llengua catalana, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a tot el domini lingüístic, i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL, juntament amb l’IEC), al País Valencià, són les institucions de referència.

L’any 1992 l’Institut d’Estudis Catalans va començar a comptar, d’una manera sistemàtica, amb col·laboradors externs per a la correcció i la traducció de textos amb vista a l’edició de les publicacions d’aquesta institució, i va veure la necessitat de disposar d’uns criteris que les homogeneïtzessin i asseguressin la qualitat lingüística i tipogràfica que havien de tenir. Amb aquesta finalitat, es va iniciar la redacció i la recollida d’orientacions per a la composició, la traducció i la correcció dels textos que s’havien de publicar, a mesura que es plantejaven necessitats concretes de regularització. Des d’aquell moment, l’aleshores Servei de Correcció, dependent de la Secretaria General de l’IEC, s’encarregà d’aquesta tasca d’assessorament. L’espai web Critèria, coordinat per Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística, i per Sílvia López, responsable de la Unitat de Correcció del Servei Editorial, és la continuació d’aquests reculls de criteris que els serveis de correcció que s’han succeït en aquesta institució han anat elaborant i difonent, incloent-hi una pàgina web que es va mantenir en línia durant els anys 2003-2004.

El fet que Critèria estigui en línia trenca la limitació d’extensió inherent a les edicions en paper que hi havia hagut fins ara i en facilita l’actualització, a més de la difusió i de la possibilitat de fer servir aparells tecnològics diferents (ordinador de sobretaula, ordinador portàtil i tauleta gràfica) per a consultar-ne el contingut.

L’estructura actual de l’espai web Critèria és més complexa que la que es va presentar el dia que s’obrí al públic durant el IV Seminari de Correcció de Textos, celebrat el dia 3 de juliol de 2014, per tal com es tracta d’una eina viva que s’actualitza i amplia permanentment. Al cap d’un any d’existència, el 31 de juliol de 2015 l’espai web Critèria consta dels elements següents (figura 1): nou pàgines o pestanyes («Salutació inicial», «Presentació», «Crèdits», «Contacte», «Notícies», «Arxiu històric», «Alta de col·laboradors», «Intranet dels col·laboradors» i «Subscripció»); onze categories principals («La redacció i la disposició general del text», «Criteris per a la redacció i la correcció de pàgines web», «Criteris ortotipogràfics», «Les referències bibliogràfiques», «Qüestions de lèxic i onomàstica», «Criteris generals de les col·leccions de l’IEC: Criteris de distribució tipogràfica de les parts dels llibres de 17 × 24 cm de format (quart perllongat)», «Publicacions relacionades amb la correcció i l’edició de textos», «Obres de consulta per a la traducció i la correcció de textos», «Activitats formatives» i «Documents elaborats i aprovats per la Secció Filològica»), amb un total de vuitanta-set entrades de criteris, cinc entrades a l’arxiu històric i vint-i-tres entrades més corresponents a notícies relacionades amb aquest espai web, l’IEC i la correcció i la traducció de textos aparegudes entre el 2014 i el 2015. Vint-i-quatre d’aquestes vuitanta-set entrades encara s’han d’acabar de publicar.

En la actualidad, los buenos trabajos de traducción y corrección de textos son tan exigentes desde el punto de vista lingüístico y tipográfico que los conocimientos de los profesionales que ejercen estas profesiones tienen que actualizarse y mejorarse cons­tan­te­mente a partir de las fuentes de re­fe­rencia y de la pro­duc­ción norma­tiva de las instituciones lingüísticas de referencia. En lo que atañe a la lengua catalana, el Institut d’Estudis Catalans (IEC), en todo el dominio lingüístico, y la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL, junto con el IEC), en el País Valenciano, son las instituciones de referencia.

En 1992 el IEC empezó a contar, de manera siste­mática, con colabo­radores externos para la corrección y la traducción de textos con vistas a la edición de las publi­caciones de esta insti­tución, y vio la necesidad de disponer de unos criterios que las homoge­neizasen y asegurasen la calidad lingüística y tipo­gráfica que requerían. Con esta finalidad, se inició la redacción y la recogida de orien­taciones para la compo­sición, la traducción y la corrección de los textos que se habían de publicar, a medida que se planteaban nece­sidades concretas de regu­lari­zación. Desde ese momento, el entonces Servicio de Corrección, dependiente de la Secretaría General del IEC, se encargó de esta tarea de ase­sora­miento. El sitio web Critèria, coordinado por Josep M. Mestres, jefe del Servicio de Corrección Lingüística, y por Sílvia López, responsable de la Unidad de Corrección del Servicio Editorial, es la continuación de esta recopilación de criterios que los servicios de corrección que se han sucedido en esta institución han ido elaborando y difundiendo, incluyendo una página web que se mantuvo en línea durante los años 2003-2004.

El hecho de que Critèria esté en línea rompe la limitación de extensión inherente a las ediciones en papel que había hasta la fecha y facilita su actualización, además de la difusión y de la posibilidad de utilizar distintas herramientas tecno­lógicas (ordenador de sobremesa, ordenador portátil y tableta gráfica) para consultar su contenido.

La actual estructura del sitio web Critèria es más compleja que la que se presentó el día que se abrió al público durante el IV Seminario de Corrección de Textos, celebrado el día 3 de julio de 2014, ya que se trata de una herramienta viva que se actualiza y amplía perma­nente­mente. Después de un año de existencia, a 31 de julio de 2015 el sitio web Critèria consta de los siguientes elementos (figura 1): nueve páginas o pestañas («Saludo inicial», «Presentación», «Créditos», «Contacto», «Noticias», «Archivo histórico», «Alta de colabo­radores», «Intranet de los colaboradores» y «Subscripción»); once categorías principales («La redacción y la disposición general del texto», «Criterios para la redacción y la corrección de páginas web», «Criterios ortotipo­gráficos», «Las referencias biblio­gráficas», «Cues­tiones de léxico y onomástica», «Criterios generales de las colecciones del IEC: Criteris de distribució tipogràfica de les parts dels libres de 17 × 24 cm de format (quart perllongat)», «Publicaciones relacionadas con la corrección y la edición de textos», «Obras de consulta para la traducción y la corrección de textos», «Actividades formativas» y «Documentos elaborados y aprobados por la Sección Filológica»), con un total de ochenta y siete entradas de criterios, cinco entradas al archivo histórico y veintitrés entradas más corres­pondientes a noticias relacionadas con este sitio web, el IEC y la corrección y la traducción de textos aparecidas entre 2014 y 2015. Veinticuatro de estas ochenta y siete entradas aún se tienen que acabar de publicar.

Critèria
Figura 1. Pantalla d’inici de l’espai web Critèria / Pantalla de inicio del sitio web Critèria

Poden ésser especialment interessants per als traductors els documents titulats La traducció de noms propis a altres llengües en les publicacions de l’IEC (entrada 5.2.2), La grafia del nom de determinats recursos electrònics d’Internet (entrada 5.2.3), els llibres d’estil de les proves d’accés a la universitat (PAU) i les proves d’accés a cicles formatius (PACF) (subcategoria 7.1), Aspectes de terminologia, neologia i traducció (entrada 7.3.2), i també les llistes d’obres de consulta per a la traducció i la correcció de textos (categoria 8, pendent de compleció).

Atès que es tracta d’un espai web viu que experimenta canvis i ampliacions tot sovint, per a facilitar el seguiment de les novetats que s’hi produeixen hom es pot subscriure gratuïtament al butlletí Notícies, constituït per informacions breus que es reben per correu electrònic i que contenen un enllaç a l’entrada a què fa referència la notícia corresponent.

Per la seva banda, la intranet dels col·laboradors consta dels elements següents (figura 2): dues pàgines («Introducció» i «Arxiu històric de la intranet»), i dues categories principals («Criteris per a la intervenció dels correctors i traductors» i «Criteris específics de col·leccions de monografies, d’obres individuals i de publicacions periòdiques»), amb un total de vint-i-una entrades de criteris i tres entrades més a l’arxiu històric. Nou d’aquestes vint-i-una entrades encara s’han d’acabar de publicar.

Pueden ser especialmente intere­santes para los traductores los documentos titulados La traducció de noms propis a altres llengües en les publicacions de l’IEC (entrada 5.2.2), La grafia del nom de determinats recursos electrònics d’Internet (entrada 5.2.3), los libros de estilo de las pruebas de acceso a la universidad (PAU) y las pruebas de acceso a ciclos formativos (PACF) (subcategoría 7.1), Aspectes de terminologia, neologia i traducció (entrada 7.3.2), así como las obras de consulta para la traducción y la corrección de textos (categoría 8, pendiente de compleción).

Dado que se trata de un sitio web vivo que sufre cambios y amplia­ciones a menudo, para facilitar el seguimiento de las novedades que se producen cabe la posibilidad de suscribirse gratuitamente al boletín Notícies, constituido por breves informaciones que se reciben por correo electrónico y que contienen un enlace a la entrada a la cual se refiere la noticia correspondiente.

Por su parte, la intranet de los colaboradores consta de los siguien­tes elementos (figura 2): dos páginas («Introducción» y «Archivo histórico de la intranet»), y dos categorías principales («Criterios para la intervención de los correctores y traductores» y «Criterios específicos de colec­ciones de monografías, de obras individuales y de publicaciones periódicas»), con un total de veintiuna entradas de criterios y tres entradas más al archivo histórico. Nueve de estas veintiuna entradas aún no se han acabado de publicar.

Intranet Critèria
Figura 2. Pantalla d’inici de la intranet dels col·laboradors de l’espai web Critèria / Pantalla de inicio de la intranet de los colaboradores del sitio web Critèria

Per a poder accedir a la intranet, cal sol·licitar-ne l’accés expressament als coordinadors, atès que, en principi, està reservada als col·laboradors externs de l’IEC, puix que el contingut no té un interès general: no es tracta d’una qüestió de confidencialitat dels documents, sinó que obeeix a la voluntat de no barrejar els criteris de correcció i traducció que poden tenir un interès per a tots els professionals de la correcció amb els documents que contenen criteris específics de monografies, col·leccions i publicacions periòdiques de l’Institut, els quals de vegades podrien semblar contradictoris en algun aspecte respecte als criteris de l’espai web públic.

Categories i subcategories de Critèria. A continuació es poden veure els títols de les categories i de les subcategories de l’espai web Critèria a 31 de juliol de 2015. Després del títol de la categoria figura, entre parèntesis, el nombre de subcategories que comprèn, i després del títol de la subcategoria figura el nombre d’entrades que conté (cada entrada consta d’un text de presentació breu i, com a mínim, d’un document de contingut); si la categoria no té cap subcategoria, el nombre que hi ha a continuació es correspon amb el nombre d’entrades que conté.

[Espai obert]

▼1. La redacció i la disposició general del text (3)

►1.1. Recomanacions per a la preparació d’originals que s’han de presentar perquè siguin editats (3)
►1.2. La disposició de parts específiques del text (2)
►1.3. Altres aspectes de disposició i ordenació del text (1)

►2. Criteris per a la redacció i la correcció de pàgines web (1)

▼3. Criteris ortotipogràfics (2)

►3.1. Eines i criteris ortotipogràfics en general (3)
►3.2. Abreviacions (5)

▼4. Les referències bibliogràfiques (2)

►4.1. Criteris per a la composició de les llistes de referències bibliogràfiques (3)
►4.2. La composició de les referències bibliogràfiques a peu de pàgina i dins el text principal (2)

▼5. Qüestions de lèxic i onomàstica (3)

►5.1. Qüestions de lèxic general i d’especialitat (2)
►5.2. Qüestions d’onomàstica (3)
►5.3. Qüestions relacionades amb la transcripció i transliteració d’altres alfabets (3)

►6. Criteris generals de les col·leccions de l’IEC: Criteris de distribució tipogràfica de les parts dels llibres de 17 × 24 cm de format (quart perllongat) (4)

▼7. Publicacions relacionades amb la correcció i l’edició de textos (6)

►7.1. Llibres d’estil de les PAU i les PACF (3)
►7.2. Actes dels seminaris de correcció de textos (4)
►7.3. Memòries de la Societat Catalana de Terminologia (5)
►7.4. Actes d’altres jornades i seminaris (4)
►7.5. Treballs de divulgació lingüística (4)
►7.6. Altres publicacions relacionades amb la correcció i l’edició de textos (2)

▼8. Enllaços a obres de consulta en línia (3)

►8.1. Corpus normatiu (3)
►8.2. Obres de consulta en línia (2)
►8.3. Obres de consulta en paper (2)

▼9. Activitats formatives (5)

►9.1. Seminaris de correcció de textos (4)
►9.2. Seminaris sobre coses que cal saber de la llengua catalana (5)
►9.3. Altres jornades i seminaris organitzats pels serveis de correcció de l’IEC (2)
►9.4. Cursos organitzats pels serveis de correcció de l’IEC (5)
►9.5. Estades d’estudiants en pràctiques de correcció, traducció i llengües aplicades (7)

▼Arxiu històric (2)

►Antiga 3. Criteris ortotipogràfics (3)
►Antiga 7. Publicacions relacionades amb la correcció i l’edició de textos (2)

►Documents elaborats i aprovats per la Secció Filològica (3)

►Notícies (24)

Intranet dels col·laboradors

▼Arxiu històric de la intranet (2)

►Antiga IN-1 (1)
►Antiga IN-2 (2)

►IN-1. Criteris per a la intervenció dels correctors i traductors (7)

▼IN-2. Criteris específics de col·leccions de monografies, d’obres individuals i de publicacions periòdiques (3)

►IN-2.1. Criteris específics de col·leccions de monografies (3)
►IN-2.2. Criteris específics d’obres individuals (4)
►IN-2.3.  Criteris específics de publicacions periòdiques (7)

La varietat dels temes tractats en aquest espai web fa impossible d’exposar, ni que sigui breument, el contingut de cada document pertanyent a aquestes categories i subcategories. Per aquest motiu, animem els lectors a passejar-se per Critèria i a consultar tots els documents que els puguin interessar. Cal tenir en compte que, per bé que està orientat als textos en llengua catalana, el contacte social permanent entre català i espanyol fa que en molts documents hi hagi indicacions relatives a aquesta segona llengua, que poden estar en contraposició —o no— amb els criteris que s’apliquen en català.

Para poder acceder a la intranet es necesario solicitar el acceso expre­sa­mente a los coordinadores, ya que, en principio, está reservada a los colaboradores externos del IEC, puesto que el contenido no tiene un interés general: no se trata de una cuestión de confidencialidad de los documentos, sino que obedece a la voluntad de no mezclar criterios de corrección y traducción que pueden tener un interés para todos los profesionales de la corrección con los documentos que contienen criterios específicos de monografías, colecciones y publicaciones perió­dicas del Institut, los cuales, a veces, podrían parecer contra­dictorios en algún aspecto respecto a los criterios del sitio web público.

Categorías y subcategorías de Critèria. A continuación se pueden ver los títulos de las categorías y de las subcategorías del sitio web Critèria a 31 de julio de 2015. Después del título de la categoría figura, entre paréntesis, el número de subcategorías que comprende, y después del título de la subcategoría figura el número de entradas que contiene (cada entrada consta de un texto de presentación breve y, como mínimo, de un documento de contenido); si la categoría no tiene ninguna subcategoría, el número que hay a continuación se corresponde con el número de entradas que contiene.

[Espacio abierto]

▼1. La redacción y la disposición general del texto (3)
►1.1. Recomendaciones para la preparación de originales que se han de presentar para que sean editados (3)
►1.2. La disposición de partes específicas del texto (2)
►1.3. Otros aspectos de disposición y ordenación del texto (1)

►2. Criterios para la redacción y la corrección de páginas web (1)

▼3. Criterios ortotipográficos (2)
►3.1. Herramientas y criterios ortotipográficos en general (3)
►3.2. Abreviaciones (5)

▼4. Las referencias bibliográficas (2)
►4.1. Criterios para la composición de las listas de referencias bibliográficas (3)
►4.2. La composición de las referencias bibliográficas a pie de página y dentro del texto principal (2)

▼5. Cuestiones de léxico y onomástica (3)
►5.1. Cuestiones de léxico general y de especialidad (2)
►5.2. Cuestiones de onomástica (3)
►5.3. Cuestiones relacionadas con la transcripción y transliteración de otros alfabetos (3)

►6. Criterios generales de las colecciones del IEC: Criteris de distribució tipogràfica de les parts dels llibres de 17 × 24 cm de format (quart perllongat) (4)

▼7. Publicaciones relacionadas con la corrección y la edición de textos (6)
►7.1. Libros de estilo de las PAU y las PACF (3)
►7.2. Actas de los seminarios de corrección de textos (4)
►7.3. Memorias de la Societat Catalana de Terminologia (5)
►7.4. Actas de otras jornadas y seminarios (4)
►7.5. Trabajos de divulgación lingüística (4)
►7.6. Otras publicaciones relacionadas con la corrección y la edición de textos (2)

▼8. Enlaces a obras de consulta en línea (3)
►8.1. Corpus normativo (3)
►8.2. Obras de consulta en línea (2)
►8.3. Obras de consulta en papel (2)

▼9. Actividades formativas (5)
►9.1. Seminarios de corrección de textos (4)
►9.2. Seminarios sobre cosas que es necesario saber de la lengua catalana (5)
►9.3. Otras jornadas y seminarios organizados por los servicios de corrección del IEC (2)
►9.4. Cursos organizados por los servicios de corrección del IEC (5)
►9.5. Estancias de estudiantes en prácticas de corrección, traducción y lenguas aplicadas (7)

▼Archivo histórico (2)
►Antigua 3. Criterios ortotipográficos (3)
►Antigua 7. Publicaciones relacionadas con la corrección y la edición de textos (2)

►Documentos elaborados y aprobados por la Sección Filológica (3)

►Noticias (24)

Intranet de los colaboradores

▼Archivo histórico de la intranet (2)
►Antigua IN-1 (1)
►Antigua IN-2 (2)

►IN-1. Criterios para la intervención de los correctores y traductores (7)

▼IN-2. Criterios específicos de colecciones de monografías, de obras individuales y de publicaciones periódicas (3)
►IN-2.1.  Criterios específicos de colecciones de monografías (3)
►IN-2.2.  Criterios específicos de obras individuales (4)
►IN-2.3.  Criterios específicos de publicaciones periódicas (7)

La variedad de los temas tratados en este sitio web hace imposible exponer, aunque sea brevemente, el contenido de cada documento perteneciente a estas categorías y subcategorías. Por este motivo, animamos a los lectores a dar un paseo por Critèria y a consultar todos los documentos que les puedan interesar. Hay que tener en cuenta que, aunque está orientado a los textos en lengua catalana, el contacto social permanente entre catalán y español hace que en muchos documentos haya indicaciones relativas a esta segunda lengua, que pueden estar en contraposición —o no— con los criterios que se aplican en catalán.

Traducción: Marta Llobet Franquesa

Referències

Gretel. La redacció de les lleis. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya, 1995.

Institut d’Estudis Catalans. Servei de Correcció Lingüística; Institut d’Estudis Catalans. Unitat de Correcció del Servei Editorial. Critèria: Espai web de correcció de l’IEC [en línia]. Barcelona: IEC, 3 de juliol de 2014. [Consulta: 31 de juliol de 2015]

Mestres, Josep M. Cent anys de correcció de textos i normalització a l’Institut d’Estudis Catalans (1907-2007). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2012. [Consulta: 11 d’abril de 2012]

Mestres, Josep M.; COSTA, Joan; Oliva, Mireia; Fité, Ricard. Manual d’estil: La redacció i l’edició de textos. 4a ed., [corr. i ampl.]. Vic: Eumo; Barcelona: Universitat de Barcelona: Universitat Pompeu Fabra: Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009. 1.086 p. + 1 disc òptic (CD-ROM). [1a ed., 1995]

Mestres, Josep M.; Guillén, Josefina. Diccionari d’abreviacions: Abreviatures, sigles i símbols. 2a ed. [rev. i ampl.]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. [1a ed., 1992]

Josep M. Mestres
+ artículos

Josep M. Mestres (Barcelona, 1956) és llicenciat en filologia catalana i doctor en lingüística aplicada, a més de traductor intèrpret jurat entre català i espanyol. Corrector redactor del Parlament de Catalunya en excedència, des del 1991 és el cap del Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans. Professor de traducció jurídica i administrativa i de correcció de textos, actualment imparteix redacció jurídica i documental en el grau en Dret de la Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona. Ha publicat, en col·laboració, el Diccionari d’abreviacions (1992, 2001), La redacció de les lleis (1995) i Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos (1995, 1996, 2000, 2007 i 2009), i, individualment, Cent anys de correcció de textos i normalització a l’Institut d’Estudis Catalans (1907-2007) (2012), a més de nombrosos articles sobre lingüística i tipografia. Des de l’obertura (juliol del 2014), coordina, juntament amb Sílvia López, l’espai web Critèria.

Josep M. Mestres
Josep M. Mestres
Josep M. Mestres (Barcelona, 1956) és llicenciat en filologia catalana i doctor en lingüística aplicada, a més de traductor intèrpret jurat entre català i espanyol. Corrector redactor del Parlament de Catalunya en excedència, des del 1991 és el cap del Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans. Professor de traducció jurídica i administrativa i de correcció de textos, actualment imparteix redacció jurídica i documental en el grau en Dret de la Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona. Ha publicat, en col·laboració, el Diccionari d’abreviacions (1992, 2001), La redacció de les lleis (1995) i Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos (1995, 1996, 2000, 2007 i 2009), i, individualment, Cent anys de correcció de textos i normalització a l’Institut d’Estudis Catalans (1907-2007) (2012), a més de nombrosos articles sobre lingüística i tipografia. Des de l’obertura (juliol del 2014), coordina, juntament amb Sílvia López, l’espai web Critèria.

Redes Sociales

956me gustaMe gusta
10,638seguidoresSeguir

Último número

- Advertisement -spot_img

Artículos relacionados