19 junio 2024
Inicio > Número 27 > Esculls i entrebancs en les licitacions d’interpretació: una crida a licitar amb seny i a defensar la professió

Esculls i entrebancs en les licitacions d’interpretació: una crida a licitar amb seny i a defensar la professió

Aquest article aborda la problemàtica de les licitacions de serveis d’interpretació a Espanya i destaca la importància de l’acció col·lectiva i la col·laboració entre associacions i professionals del sector. Les licitacions de serveis d’interpretació de conferència estan en voga. Però, per què precaritzen la professió? Què podem fer-hi? Convé exigir licitacions justes per part de l’administració, on es beneficiï i es respecti el professional i no només l’intermediari.

Les licitacions estan en voga. Des que el novembre de 2017 es va aprovar a Espanya la Llei 9/2017 de contractes del sector públic, les administracions locals i autonòmiques s’han vist obligades a licitar tota mena de serveis, i la interpretació de conferències no n’ha estat pas una excepció.

Context i antecedents

Es licita per exigències de la normativa europea, però no cal dir que es pot licitar de moltes maneres. Justament el quid de la qüestió és el com.

Es licita per exigències de la normativa europea, però no cal dir que es pot licitar de moltes maneres. Justament el quid de la qüestió és el com, és a dir, la redacció dels plecs de condicions. Uns bons plecs se sustenten en el respecte a allò que es licita i als seus fonaments. En els plecs mal fets, el criteri que té més pes és l’oferta de preu més baixa, en detriment de la solvència professional o, directament, de totes les normes professionals del sector.

I és que, si bé l’objectiu de les licitacions consisteix a fomentar la transparència, l’eficiència i la innovació en els processos de contractació de l’administració, el paper de l’administració també hauria de ser vetllar per la promoció d’unes pràctiques professionals i empresarials justes.

L’experiència de FIU Bèlgica i les lliçons apreses

A Bèlgica ja fa un parell d’anys que van veure venir la pedregada de les licitacions, i va ser així com FIU (Freelance interpreters United) —un grup heterogeni de professionals de sensibilitats i associacions diverses, nascut per tal de fer front als desafiaments de la pandèmia—, juntament amb la Cambra Belga de Traductors i Intèrprets i la Belgian Quality Translation Association (BQTA), van presentar dos plans d’acció que van desembocar en sengles publicacions molt interessants: un vademècum per enviar a licitadors, que desglossa les condicions mínimes que ha de reunir una licitació adequada, i una Carta de Bones Pràctiques i Relacions entre Intèrprets. El Servei Públic Federal belga fins i tot ha publicat diversos documents de defensa de l’accés de les pimes a tots els processos d’externalització.

Esculls de les licitacions d’interpretació a Espanya

En l’àmbit local i autonòmic espanyol, molts d’aquests plecs, lluny d’apostar pel rigor en el plantejament i la qualitat, són mostra d’un desconeixement profund de la professió.

Els exemples de mala praxi són múltiples: l’Ajuntament de Barcelona, el DIPLOCAT, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Extenda o el Ministeri de Defensa, entre molts altres.

En vista de com s’han redactat molts plecs de condicions de licitacions, la iniciativa del vademècum resulta adient i brillant. En l’àmbit local i autonòmic espanyol, molts d’aquests plecs, lluny d’apostar pel rigor en el plantejament i la qualitat, són mostra d’un desconeixement profund de la professió i, per tant, atempten contra les seves normes, condicions laborals i drets més elementals. En alguns s’arriba a tarifar la interpretació per minuts, bo i ignorant no ja tan sols el valor de la competència i la disponibilitat, sinó també una altra part fonamental del procés, és a dir, les hores de preparació; un encàrrec representa molt més que la interpretació en si, que no és altra cosa que la punta de l’iceberg. O és que es remunera el bomber només quan apaga un incendi, la cirurgiana quan opera o el cantant quan fa un concert? N’hi ha que confonen traductors, intèrprets d’enllaç i intèrprets de conferència, professions agermanades, però que, sens dubte, exigeixen unes habilitats i una formació diferents. N’hi ha d’altres que preveuen que un intèrpret treballi fins a dues hores tot sol, sense entendre la naturalesa exigent i la càrrega cognitiva de l’ofici, desestimant els estudis sobre la fatiga mental que fonamenten la pràctica establerta que els intèrprets de conferència treballen per parelles i alternen cada 20 o 30 minuts per mantenir la qualitat de la interpretació i protegir la seva salut física i mental. D’altres no preveuen unes condicions de cancel·lació o d’ajornament adequades quan l’acceptació per part d’un intèrpret d’un servei confirmat implica, a més d’una preparació i documentació prèvies, el compromís en ferm envers aquella feina i, així doncs, la renúncia expressa a altres ofertes de feina que pugui rebre, per bé que poguessin ser de durada superior o més avantatjoses pel motiu que fos. Evidentment, aquest compromís ha de ser mutu. Unes condicions d’anul·lació impracticables ens aboquen a la precarietat absoluta. Els exemples de mala praxi són múltiples: l’Ajuntament de Barcelona, el DIPLOCAT, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Extenda o el Ministeri de Defensa, entre molts altres.

Impacte en institucions estatals

En aquest mar pantanós de les licitacions semblava que les institucions de l’Estat se salvaven. La interpretació de llengües cooficials al Senat va començar l’any 2005 amb una convocatòria pública de selecció de professionals titulats que va donar peu a la creació d’una borsa de treball integrada per 25 intèrprets de conferències. Han estat 19 anys de serveis d’interpretació de qualitat, amb equips estables de professionals qualificats que han sabut adaptar-se a l’activitat de la Cambra.

Quan el 13 de setembre de 2023 la Mesa del Congrés dels Diputats va aprovar la reforma del reglament per regular l’ús de les llengües oficials a la Cambra Baixa, el model de contractació directa del Senat va ser presentat com un exemple de bones pràctiques, un model que convenia seguir. És semblant al que fan servir altres grans institucions que recorren a l’ús d’intèrprets, com ara la Comissió Europea o els organismes que depenen de Nacions Unides: exàmens, per habilitar professionals i garantir-ne la competència, i contractació directa.

El Senat va fer gala d’un autèntic desconeixement de les condicions en què treballem els professionals i dels requisits que ha de complir un intèrpret que doni servei a una institució com la seva.

No obstant això, contra tot pronòstic, el 20 de desembre de 2023 el Senat va treure a concurs els serveis d’interpretació simultània (en remot) i la transcripció posterior de les intervencions fetes en èuscar, català, gallec i valencià —segons la distribució lingüística aprovada— durant les sessions parlamentàries de la Cambra. Va fer gala d’un autèntic desconeixement de les condicions en què treballem els professionals i dels requisits que ha de complir un intèrpret que doni servei a una institució com la seva. Tant va ser així que diverses empreses licitadores habituals d’aquesta mena de concursos, que acostumen a oferir unes condicions de remuneració molt per sota del mercat de la interpretació professional a Espanya, van fer marxa enrere i es van retirar de la cursa a l’espera de noves i millors condicions.

Noticia sobre la interpretación en el Senado.

El plec de condicions del Senat precaritza, soscava i deteriora la professió de la interpretació de conferències, per tal com en contravé les normes, condicions laborals i drets més elementals. No tan sols fica al mateix sac la plataforma tecnològica per a la interpretació remota, el gestor de la plataforma, el suport tècnic, els intèrprets i la transcripció de les intervencions dels senadors, i tot per un pressupost ínfim que no pot cobrir totes aquestes activitats, sinó que, a més:

  • No exigeix cap formació específica. De què serveixen, llavors, les universitats i els màsters? Res no diferencia un intèrpret format durant un mínim de 5 anys d’aquells que no han rebut formació per exercir aquesta professió?
  • No esmenta ni una sola vegada el terme «intèrpret de conferències», ni exigeix un mínim d’experiència institucional o parlamentària. Els intèrprets s’especialitzen gràcies a l’experiència acumulada i a les hores de preparació i d’estudi.
  • No descriu el que suposa la seva tasca al Senat ni la responsabilitat que se’n deriva.
  • Remunera en condicions irrisòries i per fraccions de fins a 30 minuts.
  • No garanteix la protecció dels drets de propietat intel·lectual.
  • Vulnera un seguit d’estàndards treballats durant anys per associacions professionals i organitzacions internacionals prestigioses.
  • Atorga un valor al temps efectiu d’interpretació, amb la qual cosa obvia el de la formació, la competència, la disponibilitat i la preparació.

Aquesta cultura de la licitació és una amenaça greu per a tots els professionals autònoms i l’enèsim cop a una professió ja prou tocada per l’administració.

Aquesta cultura de la licitació és una amenaça greu per a tots els professionals autònoms i l’enèsim cop a una professió ja prou tocada per l’administració, com passa amb els serveis d’interpretació en llengua de signes o la interpretació judicial. Les licitacions fallides d’interpretació judicial a l’Administració General de l’Estat han estat denunciades pel sector i per la mateixa judicatura en nombroses ocasions pels problemes de gruix que han provocat. Com a mostra de la magnitud de la tragèdia, l’expedient de denúncia presentat per l’APTIJ (Associació Professional de Traductors i Intèrprets Judicials i Jurats) davant del Ministeri de Justícia i del Defensor del Pueblo té 263 pàgines.

Haurien pogut…

Per a la redacció dels plecs es podrien haver estudiat els acords sobre interpretació subscrits entre l’Associació Internacional d’Intèrprets de Conferència (AIIC, màxima representació de la professió, d’àmbit mundial) i el Parlament Europeu, la Comissió Europea, el Consell de la Unió Europea, el Tribunal de Justícia de la UE, el Comitè Econòmic i Social Europeu, el Comitè de les Regions, les agències i organismes de la UE, l’ONU i tots els seus organismes, el Banc Mundial, l’FMI, etc.

Però no ho van fer.

Es podria haver estudiat el funcionament d’institucions semblants, com ara el Consell Nacional i el Consell d’Estats a Suïssa, que van introduir el servei d’interpretació simultània ja el 1946.

Es podria haver estudiat el funcionament d’institucions semblants, com ara el Consell Nacional i el Consell d’Estats a Suïssa, que van introduir el servei d’interpretació simultània ja el 1946 i que s’han anat adaptant als temps gràcies a una profunda cultura de la negociació. O la situació de la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud, on és obligatori oferir el servei d’interpretació simultània en totes les sessions del govern de la província (Giunta Provinciale) i dels ajuntaments de les ciutats on hi hagi regidors de parla alemanya i italiana (Bolzano, Merano).

Però no ho van fer.

O se’ns podria haver consultat directament als intèrprets que fa 19 anys que col·laborem amb la «casa» i que els hauríem assessorat de bon grat, com hem fet des del primer dia, o ho podrien haver preguntat a les associacions professionals nacionals més representatives del sector, en particular ESPaiic o AICE.

Però tampoc no ho van fer.

Els plecs del Senat no només exclouen qualsevol professional digne, sinó que tan sols deixen espai a intermediaris, sovint empreses multinacionals amb pocs miraments i poc rigor.

Els plecs del Senat no només exclouen qualsevol professional digne, sinó que tan sols deixen espai a intermediaris, sovint empreses multinacionals amb pocs miraments i poc rigor, que tenen com a objectiu principal generar i maximitzar beneficis econòmics, i ofereixen unes condicions molt per sota del mercat de la interpretació professional a Espanya. 

Què han proposat aquestes agències? Que treballi una persona sola, en comptes de per parella, com és habitual, o acceptar una tarifa reduïda si es treballa amb un company, honoraris molt per sota de l’habitual, «tarifes d’espera» i «tarifes de servei» —cosa que menysprea un cop més els pilars més bàsics de la formació, la competència, la preparació i la disponibilitat—, i amb la feina de transcripció (un altre component de la licitació) inclosa a la tarifa. En fi, la imaginació al poder!

El que no expliciten aquests plecs ni tampoc, per descomptat, els missatges de les agències és la realitat de la interpretació al Senat, és a dir, que la interpretació s’emet en directe per TV Senat i és seguida per un nombrós grup de periodistes i de polítics; que els discursos que s’interpreten es transcriuen literalment al Diari de Sessions; que el Diari té un valor jurídic i es fa servir com a font d’informació oficial per entendre el desenvolupament dels debats, les propostes legislatives, les votacions i altres activitats parlamentàries; que la majoria dels discursos es llegeixen a una velocitat mitjana de 145 paraules per minut i que poques vegades es disposa del text; o la responsabilitat o l’impacte mediàtic que comporta tot plegat.

El pas a l’acció

L’equip d’intèrprets del Senat ha passat a l’acció i ha pres tot un seguit de mesures significatives amb vista a defensar les condicions de treball i la sostenibilitat de la professió.

Durant els darrers tres mesos l’equip d’intèrprets del Senat ha passat a l’acció i ha pres tot un seguit de mesures significatives amb vista a defensar les condicions de treball i la sostenibilitat de la professió. Entre elles:

  • La presentació d’un recurs administratiu contra el plec.
  • La difusió de la situació entre senadors i diputats.
  • Els contactes amb grups parlamentaris.
  • L’enllaç amb totes les associacions professionals.
  • La impartició de xerrades en el marc de FIU Espanya, ESPaiic (regió Espanya d’AIIC) i la junta d’Asetrad, per tal de fer conèixer la situació i aplegar els professionals perquè, entre tots, defensem la professió.
  • La promoció de comunicats de la Red Vértice.
  • El contacte amb articulistes polítics a fi de corregir terminologia (traductors, pinganillos…).
  • La difusió per xarxes.

Aquestes accions han tingut un impacte mediàtic notable, amb articles que reflecteixen les queixes presentades per diversos grups parlamentaris davant la Mesa del Senat. La novetat principal és que el Senat ha retirat la licitació i en prepara una de nova. Podria ser per totes les accions que s’han dut a terme, perquè el concurs hagi quedat desert o senzillament una qüestió d’ajust de les condicions a l’aprovació recent per part de la Mesa del Senat d’incrementar el nombre de plens mensuals de dos a tres. Sigui com sigui, la nova licitació permet alimentar esperances que la definició dels plecs millori i s’adapti a la realitat de la professió.

Mentrestant…

Continuem a l’espera de la publicació dels plecs del Congrés dels Diputats per respondre a les noves necessitats de sessions amb interpretació de català, gallec i èuscar a la Cambra Baixa.

Mentrestant, continuem a l’espera de la publicació dels plecs del Congrés dels Diputats per respondre a les noves necessitats de sessions amb interpretació de català, gallec i èuscar a la Cambra Baixa.

Confiem que aquestes campanyes serviran perquè s’entengui millor quines necessitats mínimes ha de cobrir un plec que permeti oferir aquests serveis en condicions. De fet, moltes licitacions queden desertes justament perquè no se n’avaluen correctament les necessitats ni es fa cap estudi de mercat sòlid. En altres casos es concedeix el servei a una empresa de manera que la institució perd la capacitat (o hi renuncia) de cribrar els professionals i assegurar-se que, efectivament, compleixen els requisits mínims esperables.

Es tracta d’una qüestió que ens afecta a tots, tant els més experimentats com els que comencen, júniors o sèniors, d’una associació, d’una altra o de cap, tant si ens interessa la part institucional com si ens centrem en el sector privat.

En tot cas, els interrogants sobre les properes licitacions ofereixen la possibilitat de fer pedagogia per evitar un daltabaix de les nostres condicions laborals. De la mateixa manera que els acords d’AIIC amb les institucions internacionals han marcat la pauta del mercat privat, si sembrem una manca d’acord i unes condicions ignominioses a les institucions espanyoles, després plorarem amb la collita… Per això, a parer nostre, es tracta d’una qüestió que ens afecta a tots, tant els més experimentats com els que comencen, júniors o sèniors, d’una associació, d’una altra o de cap, tant si ens interessa la part institucional com si ens centrem en el sector privat.

És el moment de defensar la professió

En resposta a aquesta conjuntura s’estan plantejant diverses propostes concretes, com ara tota la feina de conscienciació, la creació d’un observatori per recopilar casos de mala i bona praxi a escala nacional i internacional, i l’elaboració d’un vademècum nacional de condicions mínimes de plecs. A títol d’exemple, caldria que fos una condició sine qua non que les empreses licitadores coneguin, respectin i compleixin les ISO pròpies de la professió, i en particular la més recent —la ISO 23155—, i que es comprometin amb l’arrelament local. Oferir oportunitats als intèrprets locals autònoms o a les pimes sens dubte permetria sostenir i reforçar el teixit econòmic nacional, que és molt necessari.

En aquest punt convé advertir del parany de les «altres ISO», les relatives a la gestió empresarial, a processos de gestió documental, qüestions administratives, ambientals, d’inclusió de col·lectius vulnerables, de paritat de gènere, etc., que tenen poc a veure amb l’exercici de la nostra professió i, precisament, deixen fora de joc el teixit de pimes o les agrupacions d’intèrprets professionals.

L’acció col·lectiva s’albira com una estratègia positiva per contrarestar les pràctiques perjudicials i garantir un enfocament que beneficiï i respecti el professional, no tan sols l’intermediari.

És el moment de defensar la professió. L’acció col·lectiva s’albira com una estratègia positiva per contrarestar les pràctiques perjudicials i garantir un enfocament que beneficiï i respecti el professional, no tan sols l’intermediari. La Red Vértice està mobilitzada, amb les associacions més representatives del sector, ESPaiic i AICE, però també AGPTI, APTIC, EIZIE o Asetrad. L’associacionisme és una eina de transformació, però no oblidem que les accions individuals també són d’allò més valuoses. És el moment d’obrir un diàleg constructiu i unir esforços per afrontar els reptes actuals. Les decisions que es prenguin ara seran crucials per al futur del sector. És hora de fer sentir la veu dels intèrprets de conferència i de liderar aquesta lluita per un entorn laboral més just i sostenible.

En la data de publicació d’aquest article ja hi ha una nova licitació. Lamentablement, el Plec continua tenint mancances manifestes —a les del primer cal sumar l’esment d’un conveni que no és aplicable en la interpretació de conferències—, si bé han millorat lleument les condicions econòmiques.

Traducción del castellano: Yannick Garcia Porres

Emma Soler
Emma Soler Caamaño
+ artículos

Licenciada en Interpretación de Conferencias por la Universidad de Mons (EII, Bélgica) en 1992 y doctora en Interpretación por la Universidad Pompeu Fabra. Intérprete de conferencias freelance desde 1993 (FR, EN, ES, CA), intérprete acreditada del Senado español desde 2005 y profesora de Interpretación en la Universidad Pompeu Fabra de 1996 a 2007. Es miembro de AIIC y de la ATIJC. En 2009 fundó su propia empresa de interpretación, e774Interpretes.

Emma Soler Caamaño
Emma Soler Caamaño
Licenciada en Interpretación de Conferencias por la Universidad de Mons (EII, Bélgica) en 1992 y doctora en Interpretación por la Universidad Pompeu Fabra. Intérprete de conferencias freelance desde 1993 (FR, EN, ES, CA), intérprete acreditada del Senado español desde 2005 y profesora de Interpretación en la Universidad Pompeu Fabra de 1996 a 2007. Es miembro de AIIC y de la ATIJC. En 2009 fundó su propia empresa de interpretación, e774Interpretes.

Redes Sociales

956me gustaMe gusta
10,638seguidoresSeguir

Último número

- Advertisement -spot_img

Artículos relacionados